SEMPRE TINDRÉ PARÍS

L'estiu de 1983 va ser una mica atípic. No havia acabat els estudis de periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona, i havia e ntrat a treballar a la redacció del Punt Diari, on el cinema era una secció perifèrica. El diari, però, m'oferia la possibilitat de poder escriure crítica i d'entrar als cinemes sense pagar. Dos anys abans, havia estat declarat excedente de cupo i, per tant, no h avia de fer el servei militar, aleshores obligatori. D'ençà d'aquell moment, vaig tenir clar que havia d'estalviar i tenir prou din ers per pode...[Leer más]